Una de les pel·lícules que més m'ha fascinat per com està feta és Memento, de Cristopher Nolan, estrenada l'any 2000.
Aquesta pel·lícula explica la història de Leonard, un investigador d'una agència d'assegurances, el qual té la memoria irreversiblement danyada per culpa d'un cop al cap que va rebre quan intentave evitar l'assessinat de la seva dona: l'últim fet que recorda del seu passat. A causa d'aquest cop, la seva memòria no dura més d'uns pocs minuts, per això per investigar i vengar la mort de la seva dona necessita l'ajuda d'una càmera instantània y de notes tatuades al seu cos.
Tot i que ja fa bastant de l'estrena d'aquesta pel·lícula trobo molt interessant comentar l'esplèndid muntatge d'aquesta.
El muntatge a la pel·lícula Memento
des de el meu punt de vista es un muntatge molt ben fet perquè han sabut fer-lo
de tal manera que l’espectador pugui tenir la mateixa sensació que té el protagonista
cada cop que perd la memòria, aquest punt de no saber com ha arribat fins allà
i perquè passen les coses que estan passant.
No està fet en
ordre cronològic sinó que comença pel final i va tirant enrere a través de
flash backs seguits, és a dir que comença en un punt final de la història,
després tira més enrere i segueix fins arribar al punt on han començat a
explicar la historia abans.
Es tracta d’un muntatge molt complex
ja que no només consisteix en explicar la historia de final a principi sinó que
també està intercalat amb una historia paral·lela, la qual està explicada en
ordre cronològic, que es complementa a la perfecció amb la historia del
protagonista, la historia del Sammy Jankis.
Aquest paral·lelisme l’utilitza per
alertar al públic que hi haurà un retrocés en el temps a la historia central
del protagonista, així podem saber quan es produirà el flash back. De fet el
muntatge comença amb un tros d’aquesta història paral·lela si no tenim en
compte la introducció, que vindria a ser la part final cronològica de la
historia central, és a dir l’assassinat del John G. Aquesta introducció la veiem
enrere i és una forma molt intelibent i molt ben trobada de presentar el que vindrà a ser el muntatge de la
pel·lícula.
Va seguint el patró
comentat abans de salts enrere en el temps fins que més endavant hi ha un succés (que no revelaré per no fer cap spoiler) a partir del qual veurem la resta sense més salts en el temps i en
blanc i negre excepte els records del protagonista, que seran
en color.
La màgia d’aquest muntatge és la que
realment fa que Memento sigui una
història original i poc comú; aconsegueix captar l’atenció de l’espectador i
que posi tots els seus sentits en ella.
De fet
si expliquessim aquesta mateixa història en ordre cronològic perdria tota gràcia
ja que el clímax real és aconseguir saber per què ha matat a John G. tal i com hem vist a la primera escena de la pel·lícula, i si s’explica cronològicament el primer que sabria és aquest per què i la resta de la història perdria tot l'interés.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada